Els Mossos obren indagacions internes per la gravació casolana d’una agressió d’un agent a un jove l’1 de maig

C. A. assenyala el punt on va tenir lloc l’agressió, des del balcó que va usar per gravar-la, a la plaça de Goya. JOAN PUIG

Moment en què un dels agents, amb la cara coberta amb un passamuntanyes, bufeteja el noi davant la mirada dels seus companys. JOAN PUIG

Una imatge de la gravació en què es veu els antiavalots dels Mossos portant la víctima fins a la furgoneta. JOAN PUIG

En la gravació feta per C. A. es veu com diversos agents de la Brigada Mòbil, els antiavalots dels Mossos, porten gairebé enlaire un noi amb ulleres i jaqueta blava fins a arraconar-lo violentament contra la part del darrere d’una furgoneta policial. Allà, després d’un intercanvi de paraules, un dels agents deixa anar una violenta bufetada al noi, a qui en cap moment es veu en actitud violenta. De fet, no es revolta malgrat l’agressió, i instants després mostra voluntàriament la seva identificació. A més, fins i tot si s’hagués posat violent, el que hauria hagut de fer l’agent és reduir-lo, però en cap cas bufetejar-lo.

«El noi anava amb dos joves més i amb una noia. Vam veure com els paraven en el control i com a ell l’apartaven i se l’emportaven violentament», explica C. A. I afegeix que mentre«el noi estava retingut, la noia que anava amb ell es va acostar als agents i va ser repel·lida violentament mitjançant dues empentes». El que va veure des d’aquell balcó de la plaça de Goya el va dissuadir d’unir-se a la manifestació. «Aquell abús no em va agradar gens i vaig decidir quedar-me allà on era», explica.

Fonts dels Mossos, després de visionar aquestes imatges, van assenyalar que s’havia obert una investigació interna «per determinar exactament el que havia passat, veure si hi va haver un excés policial i, si és així, prendre les mesures disciplinàries que corresponguin». No obstant, van indicar que no consta que el jove hagi denunciat els fets.

Aquesta gravació és l’últim episodi d’una espècie de guerra de càmeres entre les forces policials i els manifestants, una pugna pròpia de l’era 2.0 que es va desencadenar arran de fallit desallotjament dels indignats acampats de la plaça de Catalunya el 27 de maig de l’any passat. Llavors es van difondre per internet centenars de fotografies i vídeos en què quedava patent la desmesurada actuació policial.

Treball fiscalitzat

A la profusió de fotos i vídeos fets pels manifestants, els Mossos van contestar incloent entre els antiavalots policies encarregats només de gravar els altercats, per així poder encausar els violents. Aquesta dinàmica continuarà, sobretot després dels greus incidents del 29 de març passat. El conseller d’Interior, Felip Puig, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van anunciar que pretenen omplir el centre de la ciutat de càmeres per poder gravar tots els disturbis. El projecte encara ha de rebre el vistiplau de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància. En qualsevol cas, el fet que cada vegada més ciutadans portin a la butxaca un dispositiu amb càmera suposa una fiscalització més gran del treball policial, ja que els excessos que puguin cometre tenen molts números per ser enregistrats.

Al final, el vigilant acaba sent vigilat.