ajterrassa.blogspot.com.es  |
Els mesos de juny i juliol, l’Assemblea de Joves de Terrassa tenia preparat,
i de fet, en manté la proposta per tercer any consecutiu , les sessions de
cinefòrum a la fresca que en els darrers dos anys han vestit la plaça Vapor
Ventalló de moviment i debat crític al voltant de temàtiques que ens preocupen
com a joves, però també com a ciutadanes de Terrassa, compromeses amb el
pensament crític i la transformació social.La sorpresa enguany, és que
l’Ajuntament de Terrassa, el que defensa la ciutat de les persones on tothom suma,
ens denega el permís al•legant molèsties al veïnat.
Malauradament i sense voluntat de ser mal pensades, veiem un rerefons una mica
més obscur. És possible que el vertader motiu sigui que a l’Ajuntament de Terrassa
no li convé que el jovent s’organitzi fora del seu entramat? I que precisament,
sigui aquest jovent autoorganitzat, el que denuncia al sistema capitalista i les
seves estructures de reproducció de desigualtat? És possible que el que no
convingui actualment sigui el debat i el replantejament del model
socio-econòmic i polític tan qüestionat actualment? I sinó és aquest el
motiu de la denegació del permís, entenem que és el de les molèsties que,
un cinefòrum que es realitza al vespre de les nits d’estiu, ocasiona al
veïnat. Si és aquest el motiu real no poden estar-nos de qüestionar-nos-
en novament el rerefons… Haurem d’entendre doncs, que l’Ajuntament
de Terrassa avant posa els interessos de la propietat privada circumdant
a la plaça del Vapor Ventalló a l’ús de l’espai públic per part d’un sector
de la població que tot i ser jove, i precisament per aquesta
condició, té més necessitat de trobar-se a les places, compartint
moments, espais i idees. Ens queda una tercera línia d’anàlisi paral•lela a les dues lectures
anteriors i és que o bé l’Assemblea de Joves de Terrassa posa en perill
quelcom que vol mantenir l’ajuntament o bé, que l’ajuntament en la línia
de la resta d’ institucions, està posant els nostres drets en perill.
O potser les dues opcions no són excloents, sinó complementàries?
Així doncs, només en queda esperar el replantejament i correcció
del consistori en aquesta qüestió, ans al contrari ens veurem obligades
a entendre que no tenim cabuda a la nostra (seva) ciutat i, per tant
no té sentit demanar res a l’ajuntament, sinó simplement apropiar-nos
legítimament de l’espai públic que ha estat i segueix sent espai de
socialització i ús col•lectiu.
